Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
“Som una veu col.lectiva i el que fem és unir les nostres forces per poder reivindicar la funció social del torn d’ofici”
17/07/2023Millores retributives i dignificació del servei. Aquestes són les demandes històriques de l’advocacia que presta el torn d’ofici que, aquests darrers mesos, s’ha tornat a mobilitzar per exigir un model de justícia gratuïta sostenible, també, per als professionals que l’exerceixen.
La degana de l’ICA Sabadell, Eulàlia Barros, i la degana de l’ICAT, Estela Martín, com a responsables de la Comissió del TOAD del Consell de l’Advocacia, ens expliquen el paper que estan jugant els col·legis de l’advocacia i la feina que s’està fent des de l’advocacia institucional per millorar les condicions dels advocats del torn i que siguin recollides en el conveni de col·laboració en matèria de justícia gratuïta entre el Departament de Justícia i CICAC.
Estela Martín (esquerra) i Eulàlia Barros, copresidentes del TOAD del CICAC
El mes de maig la Conselleria de Justícia i el CICAC van crear un grup de treball per posar fil a l’agulla i mirar de solucionar les demandes dels advocats del torn. A dia d’avui, en quin punt es troben aquestes negociacions?
EB: A dia d´avui estem ja encarant les últimes reunions, hem posat sobre la taula totes les reivindicacions que històricament el Consell ha vingut demanant any rere any, és a dir, no són reivindicacions noves ni millores que només enguany estem exigint sinó que són les reinvindicacions que cada any els representants del Consell davant del Departament de Justícia hem posat sobre la taula.
EM: Fins ara les reunions que hem tingut han estat només a nivell tècnic per analitzar els mòduls, les guàrdies i sistemes de pagament i, un cop fet aquest anàlisi previ, començarem amb les peticions econòmiques. També hem demanat, i ja s’està complint, que la Generalitat visiti totes les seus per poder copçar la realitat de cada lloc i així poder negociar amb una visió exacta de les nostres necessitats i peticions.
Tot i l’esforç continuat per part dels col·legis i del CICAC davant l’Administració per millorar les condicions d’aquest servei, sovint no s’acaba de percebre aquest esforç constant que es fa des dels col·legis
EB: Aquest esforç constant que es fa des dels 14 col·legis catalans per aconseguir millorar les condicions d’aquest servei és veritat que, moltes vegades, no l’hem sabut transmetre correctament i als nostres col·legiats i col·legiades no els ha arribat tot l’esforç que s´hi estava esmerçant en cada moment; però també una de les causes per les que això ha estat així és perquè cada millora aconseguida ens ha costat molt que es fes realitat i, probablement, ha estat aquesta enorme dificultat el que ha fet extendre aquesta percepció entre el nostre col.lectiu que, en aquestes negociacions anuals, no s’aconseguia gairebé res…
EB: Aquest esforç constant que es fa des dels 14 col·legis catalans per aconseguir millorar les condicions d’aquest servei és veritat que, moltes vegades, no l’hem sabut transmetre correctament i als nostres col·legiats i col·legiades no els ha arribat tot l’esforç que s´hi estava esmerçant en cada moment; però també una de les causes per les que això ha estat així és perquè cada millora aconseguida ens ha costat molt que es fes realitat i, probablement, ha estat aquesta enorme dificultat el que ha fet extendre aquesta percepció entre el nostre col.lectiu que, en aquestes negociacions anuals, no s’aconseguia gairebé res…
EM: Sí, és cert que des de l’advocacia institucional hem de fer un esforç per explicar millor què fa el CICAC. Som una veu col.lectiva i el que fem és unir les nostres forces per poder reivindicar la funció social del torn d’ofici i per fer veure que les nostres peticions són raonables i responen a la gran feina que fem tots els professionals que hi estem adscrits.
El 2023 està sent un any marcat per les mobilitzacions. Primer van ser els LAJs, després els funcionaris de Justícia… Veurem en un futur una vaga dels advocats del torn?
EB: Ara mateix amb la nostra legislació actual no podem parlar de vaga dels advocats i advocades ni dels que estan adscrits al torn d´ofici ni tampoc de la resta que no estan prestant aquest servei. Potser és precisament aquesta la causa de la lentitud i de la dificultat en aconseguir les fites que ens marquem en les nostres exigències i reivindicacions.
EM: Veig en un futur que les nostres reivindicacions han de ser notòries i visibles i que aquestes reivindicacions no han de ser només dels advocats i advocades sinó de tota la ciutadania. En altres ocasions i en altres territoris s’han fet vagues, però els resultats no han estat els esperats, per tant no crec que aquesta sigui la via per fer valer els nostres drets.
Durant el Congrés Nacional de l’Advocacia celebrat el passat mes de maig a PortAventura es van aprovar un seguit d’esmenes que el CGAE va traslladar al Congrés per que fossin introduïdes al Projecte de Llei del Dret de Defensa. Quins penseu que són els principals esculls que cal afrontar per fer realitat el pacte d’Estat per a la justícia gratuïta?
EB: Per fer realitat el Pacte d’Estat per a la Justícia, cal parlar primer amb tots els grups polítics i sobretot amb el partit o partits que formin govern en la propera legislatura.
EB: Per fer realitat el Pacte d’Estat per a la Justícia, cal parlar primer amb tots els grups polítics i sobretot amb el partit o partits que formin govern en la propera legislatura.
EM: Som conscients que no serà fàcil, però com diu l’Eulàlia parlarem amb tots els grups polítics i farem pressió per tal que aquest pacte d’Estat sigui una realitat.
Associacions i plataformes que agrupen advocats d’ofici han plantejat també les seves reivindicacions. S'estan vehiculitzant d'alguna manera les seves propostes?
EB: La inmensa majoria de propostes i reivindicacions que es fan des d’altres col.lectius són les mateixes que històricament hem fet des del Consell; no hi ha reivindicacions noves precisament perquè tot el col·lectiu adscrit a aquest servei sap exactament on estan les febleses del sistema de retribució perquè les patim cada dia en la nostra tasca diària, per això podríem dir que pràcticament no hi ha discrepàncies en el gruix de totes aquestes reivindicacions.
EM: Sí, a més, no podem recollir totes les peticions que fan aquests grups perquè moltes vegades estan vinculades a la zona ministeri i no pas a la nostra, i d’altres porten com a resultat un perill real de privatització del servei.
El Consell de l’Advocacia reclama solucions urgents per a l’advocacia d’ofici no només en l’àmbit econòmic si no també pel que fa a les demandes de conciliació, desconnexió digital i reducció de la burocràcia entre altres. Quines solucions es proposen des del CICAC per fer efectives aquestes demandes?
EM: Aquestes demandes de conciliació i desconnexió passen necessariament per una modificació normativa. Aquest és el nostre objectiu, que no depengui de la voluntat de ningú, sinó que tingui rang legal i que sigui d’obligat compliment. Hem treballat, treballem i treballarem per tal que sigui una realitat el més aviat possible, i això passa, insisteixo, per que aquesta aprovació normativa sigui una prioritat, surti el govern que surti.
EM: Aquestes demandes de conciliació i desconnexió passen necessariament per una modificació normativa. Aquest és el nostre objectiu, que no depengui de la voluntat de ningú, sinó que tingui rang legal i que sigui d’obligat compliment. Hem treballat, treballem i treballarem per tal que sigui una realitat el més aviat possible, i això passa, insisteixo, per que aquesta aprovació normativa sigui una prioritat, surti el govern que surti.
EB.- Coincideixo totalment amb el que ha manifestat l’Estela. Només quan aquestes solucions per fer possible que la conciliació de la vida personal, familiar i laboral dels advocats i advocades assoleixin rang legal podrem parlar de realitat; fer que això sigui possible és la nostra tasca més important com a advocacia institucional. Fins ara no tenir una llei que ens emparés en l’exercici d’aquests drets de conciliació suposava haver de dependre de la decisió individual que en cada moment prengués cada jutjat amb la inseguretat jurídica que suposa per l’advocat director d’un procediment no saber fins l’últim moment si et suspendran l’assenyalament o els terminis.
7. I ja dins de l’àmbit del nostre Col·legi, quines són les demandes específiques per al col·lectiu de l’advocacia de l’ICAT?
EM: Un reconeixement de la resta d’institucions de la gran tasca que fan els professionals de l’advocacia del torn d’ofici de l’ICAT per a la ciutadania de Tarragona i els seus partits judicials, i això passa per les institucions locals i també per la Generalitat, especialment en el pagament de totes les actuacions que es duguin a terme i que aquest pagament sigui puntual i digne.